el teatre comptava d'importants festivals religiosos. Els més importants eren:
- Ludi Megalenses (4-10 d'abril) En honor a la deesa Civele
- Ludi Apollinares (6-13 de juliol) En honor al déu Apol·lo
- Ludi Romani (4-19 de setembre) Eb honor al déu Júpiter
A Roma els èdils eren els encarregats de contractar a la companyia de teatre (grex) i a un director (dominus) que no només dirigía l'obra, també hi actuava. La peça teatral la compraven a un poeta. El nombre d'actors en una obra anava variant però com a mínim n'hi havien cinc.
Durant la República els actors estaven mal considerats i acostumaven a ser esclaus o lliberts. En canvi durant l'imperi romà, els actors es van convertir en autèntiques estrelles fins a tal punt que el pròpi Neró va voler actuar en algunes obres.
No hi havien actrius, els personatges femenins els representaven els homes amb les personae, les màscares, i la indumentaria necessària segons els estereotips del moment.
La vestimenta era la túnica (pallium) i unes sabates amb talons alts per la tragèdia (cothurnus) i una sandàlia oberta per la comèdia (soccus).
En el seguent video d'animació, podem compendre l'origen del tatre i la tragèdia grega d'una manera senzilla i entretinguda.
El teatre llatí era gairebé sempre en vers, i a més, la música hi tenia un paper molt important (escrita per un compositor diferent al autor. Hi havia escenes que eren cantades, per un sol personatge o bé per a un conjunt acompanyats sempre d'una flauta que sonava.
No hi havien actrius, els personatges femenins els representaven els homes amb les personae, les màscares, i la indumentaria necessària segons els estereotips del moment.
La vestimenta era la túnica (pallium) i unes sabates amb talons alts per la tragèdia (cothurnus) i una sandàlia oberta per la comèdia (soccus).
En el seguent video d'animació, podem compendre l'origen del tatre i la tragèdia grega d'una manera senzilla i entretinguda.
El teatre llatí era gairebé sempre en vers, i a més, la música hi tenia un paper molt important (escrita per un compositor diferent al autor. Hi havia escenes que eren cantades, per un sol personatge o bé per a un conjunt acompanyats sempre d'una flauta que sonava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada